El segle IX, conegut com al segle de les traduccions, és el primer en el que podem parlar de Ciència andalusí. Totes les obres científiques són traduïdes a l´àrab a la “Casa de la Saviesa”, a Còrdova (Bayt al-hikma), casa que fou fundada a aquest segle. Aquestes traduccions eren traduccions conceptuals i no literals. El traductor passava la primera versió a un especialista en la matèria, per que ho corregira, i aquest ho passava a un bon escriptor qui supervisava l´estil.

A més de les traduccions, comença també l´elaboració d´obres pròpies, d´autors àrabs.

Els musulmans havien aprés l´art de fabricar paper dels xinesos de Samarkanda a l´any 704. Les fàbriques de paper a Xàtiva donàren als escriptors un suministrament de paper sense límit. La qualitat del paper era tan alta que els escrives podien escriure fàcilment i amb rapidesa. Es diu que a Còrdova es publicaven anualment uns 70.000 exemplars.

A Còrdova comencen les construccions de mesquites (600), madrases o escoles, banys públics (800), biblioteques (37), hospitals (150),... La major part de les biblioteques foren instalades al voltant de la mesquita principal. Els venedors de llibres eren alhora escrives i artistes de la cal.ligràfia. L´art de decorar els llibres es va desenvolupar enormement i les lletres d´or s´imprimien a les portades dels llibres amb cunys metàl.lics.

Al terreny de la Medicina destaquen, a aquest segle, figures com:

• Al Harrani, o metge de Harran, que es va establir a Còrdova, i va dur amb ell molts remeis de la ciència grega i una botànica exòtica.
• Abd al-Malik bin Habib, autor d´un tractat de Medicina, al que es mesclen les teoríes humorals amb el domini de la flora oriental.

Rhazes, metge persa, nascut a Ray, prop de l´actual Teherà, que en aquest segle va tindre més influència als metges àrabs i després als metges andalusís.
A Rhazes li encarregaren a Bagdad que triara el barri més apropiat per a construir-hi un hospital, i va penjar així trossos de carn a diferents llocs de la ciutat, i va declarar com a més idoni aquell on el tros de carn va trigar més temps en descompondres (prova de tradició hipocràtica). Entre les seues obres més destacades: “Al Kitab al Mansuri” i la seua enciclopèdia “Al Hawi al Kabir”.

Els metges andalusís basaven gran part del diagnòstic a l´estudi de l´orina i el pols, i li donen tanta importància als tipus de pols com li la dona la medicina tradicional xinesa.

Anècdota de l´estudi de l´orina (Pàgina 228): “Malalt el califa i no atinant els metges l´orige de la malaltia, va arrivar un, més savi que els demés, i després d´examinar l´orina del califa feu el diagnòstic i li va donar el tractament. La resta de metges es burlaren d´ell pel seu curiós mètode, i un d´ells en voler ridiculitzar-lo, li va mostrar orina de cavall en un recipient i li va preguntar quina seria la medicina més adequada per al malalt que l´acabava d´emetre. Aquest metge va respondre: “AVENA”.

Molt aviat hi apareix el primer tractat especial d´interpretació clínica de l´orina, escrit pel metge espanyol Kaled Ben Yezid Ben Rumi, que fóu deixeble de Maslama.

Abd al Rahman III i el seu fill Al Hakam II van afavorir la creació de grans biblioteques a Còrdova , como la seua pròpia amb més de 400.000 volums.

Les cases de famílies nobles i mesquites acollien biblioteques personals d´erudits, a més d´importants fons bibliogràfics.

S´inicia la traducció de totes aquestes obres al llatí i d´aquesta forma la ciència andalusí comença a estendre´s per Europa.

Des-de Biçanci, l´Emperador Constantí VII envia al califa Abd al-Rahman III a Còrdova, un exemplar de la “Matèria Médica” de Dioscòrides, exemplar que es traduït completament i al qual s´afegiren algunes plantes peninsulars, ------ Naix així la Farmacologia Vegetal Espanyola.

La Universitat de Còrdova fóu fundada pel califa Abderrahman III, al segle X, on es convidava continuament a savis procedents de Bagdad.

A aquest segle destaca fonamentalment com a metge:

• Abul-Qasim al Zahrawi (o Abul-Casís), autor d´una gran obra “Al-Tasrif”, composta de 30 tractats, il.lustrats amb aparells, instruments (uns 30) i tècniques operatòries, i l´últim del qual està plenament dedicat a la Cirurgia.

Dedica algunes seccions a l´Obstetrícia i al tractament quirúrgic d´ulls, orelles i dents. Fóu el més important cirurgià, metge, farmacèutic i psiquiatra de l´Edat Mitjana. Visqué a Al Zahra, prop de Còrdova (8 Km) d´on deriva el seu propi nom.

Els seus èxits foren tals que la seua professió com a cirurgià va arribar a ser respectada, ja que a l´època era considerada menyspreable i pròpia d´esclaus o barbers. Utilitzava fil de seda per a cosir els teixits afectats. Preparava dents amb ossos d´animals,...

Frase dels seus ensenyaments: “Nunca se debe acudir a la Cirugía hasta que se compruebe que son impotentes los remedios usuales. En ninguna circunstancia se harán operaciones desesperadas, ya que la cirugía no es admisible más que cuando el estado del enfermo permita probabilidades de éxito. Si el médico no ha reconocido de antemano la naturaleza de la enfermedad, si guarda alguna duda en su conciencia, es un crimen intentar operaciones que pueden poner en peligro la vida o la salud de un semejante”. (págs. 220-221)

• Un altre metge molt influent a aquest temps fou AVICENA, o Abu Ali al-Hussain ibn Abdallah Ibn Sina (980-1037), nascut a Kharmaiten, prop de Bukhara, a Pèrsia (actual Uzbekistàn), qui va escriure una gran quantitat d´obres, i entre elles el seu Canon de Medicina o “Al Qanun fi´l tibb”.

  Va tindre una gran influència, tant a l´orient com a l´occident. I quan es va traduir el seu Canon al llatí, encara va tindre major influència a l´ensenyament i la pràctica mèdica.

Als malalts se´ls atenia a institucions, als arravals de Còrdova i a dependències del palau de Madinat al Zahra. Naixen així els hospitals i els manicomis a l´al Andalus espanyol.

Segle alhora de grandesa i decadència per a l´Al-Andalus espanyol, la Medicina deriva sobretot cap a l´estudi de la Botànica i l´Oftalmologia.

Es continua el foment dels hospitals i comença l´especialització dins d´ells.

Destaquen a aquest segle:

• Ibn an Nafis que era egipci i treballava a l´hospital “Al Mansuri”, al Caire. Va descriure per primera vegada a la història de la medicina, la circulació pulmonar i feu un resum del Canon d´Avicena, que va tindre gran difusió.
  

Als segles XIV i XV, i darrere de la pèrdua de Còrdova i Sevilla, els savis andalusís emigren a Granada, on l´Emir Yusef Abul Hajjaj, al 1340, inaugura la universitat granadina. Els seus coneixements lluiran durant un curt període de temps, fins a acabar perdent-se als arenals del Rif (Marroc), quan són obligats a abandonar definitivament la península, al 1609.

Els moriscs, abans de l´expulsió definitiva, eren constantment perseguits per tal de comprobar que ja no seguien les seues creències i pràctiques islàmiques.

Per aquest motiu hi havia unes “Visites Pastorals”, que es feien sovint pels pobles on hi residien, per part d´uns “visitadors” de l´Arquebisbat, com va ocòrrer al 1580 a Muro d´Alcoi, on el visitador va escriure-li una sèrie de recomanacions al retor d´Alcoi:

• Prohibir-los dur als morts damunt dels muscles per a soterrar-los.
• Prohibir els soterraments a terra verge (sense caixa), per la qual cosa comencen a soterrar a foses d´uns altres.
• Prohibir-los que posen flors a les tombes.
• Obligar-los a treballar els divendres.
• Obligar-los a l´assistència els diumenges a l´esglèsia,...

Més de 100 anys de pressió oficial que acabaren amb una altra forma d´entendre el món.

A la Biblioteca de l´Ajuntament de València encara hi podem trobar un exemplar amb el títol: “Cómo enseñar la fe cristiana a los moriscos”.

Els metges musulmans eren prestigiosos i reconeguts a Espanya i a la resta d´Europa, però a partir de l´expulsió definitiva al segle XVI, als moriscs que hi quedaren se´ls va impedir l´estudi a les universitats, però el saver era transmés de mestre a alumne i els metges moriscs foren consultats molt sovint pels nobles i els cortesans, perquè continuaven tenint un gran prestigi social.

Libro sobre las utilidades médicas de los animanes. Al-Mawsili, 1.354.

A una societat fonamentalment patriarcal como la societat musulmana, el treball de la dona per excelència serà el de mare i esposa.

Així i tot, trobem dones que filaven a les seues cases, metgeses, aplicadores de ventoses, venedores, perruqueres, planyideres, cantores, poetises, mestreses, comares, rentadores, cal.lígrafes o “katibat” (que practicaven l´art de la cal.ligrafia àrab)

La “Qabila” o comare no es dedicava només a asistir a la dona de part, i els seus servicis s´exteníen també a l´àmbit legal, on era sol.licitada per a atestar en el cas de que un nadó morira al nàixer o per a comprovar si una dona estava o no embarassada. A més, també albergaven a sa casa a dones condemnades a presidi, i en aquest cas el salari era pagat pel Tresor Públic.

Parto. Maqamat de Al-Hariri 1237. Biblioteca Nacional de París (Francia)